DESPERTAR
Més enllà del despertar quotidià que tots coneixem, existeix el despertar espiritual. A molts això els sona a superstició, falsedat,
religió obsoleta. Tanmateix és una capacitat
innata en tot ésser humà. És un impuls per descobrir i reactivar els propis
potencials. Créixer espiritualment és tan natural com néixer, viure i morir, és
una part fonamental de la nostra existència, capaç de donar sentit a la nostra
vida... tant sovint buida.
D’aquest impuls espiritual innat han sorgit les religions, que el solen canalitzar
en favor dels seus interessos mundans. No cal dir noms, tots els coneixem i els
privilegis, riquesa i poder que acumulen. Són els llops disfressats de xais,
els vampirs simulant àngels i sants. Tot i així, a falta de res millor, això
serveix de consol a molts.
Som ínfims en l’espaitemps etern. La pròpia existència és un misteri impenetrable. Què sóc? Qui
sóc? Soc? D’on vinc? On vaig? Vinc o vaig a algun lloc? Hi ha vida després de
la mort? Tot plegat té algun sentit?... són preguntes obertes a les que
realment ningú té resposta.
Queda, amb cor d’infant obrir-se a la Vida, a l’interrogant, a l’aventura, al
no saber... El què és és i el què tingui que ser serà. Aquest obrir-se és part del despertar espiritual. Harmonitzar amb l’entorn
i amb la Consciència Còsmica de la que som guspira. Això, tant a nivell
individual com col·lectiu, condueix a una vida més autèntica i plena. A un
ésser que té sentit en si mateix.
Com més aprofundim en nosaltres, més descobrim els nostres potencials latents: les qualitats positives, la creativitat,
l'agraïment, la passió per la vida. La nostra naturalesa espiritual va emergint
i aprenem a viure amb més consciència
i connexió amb els altres i la natura.
Som cada dia més els que despertem i qüestionem
el model imposat pel capitalisme dominant i les religions
organitzades. Els què volem viure la nostre vida i no la dictada pel sistema: alienació i entreteniment de masses... a les què mentre no pensen es poden usar i exprimir:
televisió, revistes, pel·lícules, esports mil, xarxes... Tots els
condicionaments socials, els clixés sense sentit. Pa i circ li funciona al
capitalisme salvatge... però el desastre humà i ecològic creix. Tot el muntatge i la mateixa
supervivència estan amenaçats.
Cada vegada més persones comprenem aquesta realitat
i, conscients que els canvis necessaris passen pel propi
canvi, pel propi despertar espiritual, som prou valentes com per practicar-lo, en nosaltres mateixos i en l’entorn familiar, laboral, amistats... la Revolució
Ecosófica està en marxa. Només ella ens pot salvar de la destrucció anunciada.
***
***
***
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada