WETIKO

 

WETIKO

LA GRAN PANDÈMIA

Estem en plena pandèmia de Sars-19. Moltes plagues han existit al llarg de la història: varola, tuberculosis, lepra, sida, grips... causants de milions de morts. Tanmateix hi ha una pandèmia que és tant o més antiga que les altres, sempre activa, més o menys afecta a tothom, té un nivell de mortalitat immens... 

i gairebé ni se’n parla.

Sovint les coses més evidents son les més difícils de percebre: mentre tenim aire no som gaire conscients de que respirem. Igualment, quelcom que no té nom, queda com difuminat en la consciència... i del que no es parla, en certa manera no existeix. 

Per això apareixen paraules noves... o se'n recuperen d’altres cultures que si les tenien. Aquest es el cas. Alguns pobles indis tenien la paraula, que defineix aquest virus letal.

 L’anomenaven Wetiko i l’explicaven així:

És una mena de “entitat vampírica”, un virus físic-psico-espiritual, del qual els conqueridors blancs estaven severament infectats. Això es manifestava en una desmesurada ansietat depredadora, explotadora sense pietat de les persones i les coses. Conquerir, violar, matar, esclavitzar, robar... Destruir tot el què no els convenia per apropiar-se de tot el que cobejaven... i tot això ho feien emparats per un Déu que ho beneïa.

Wetico va arrasar, de fet portava segles arrasant en tot el planeta i continua. 

Les "civilitzacions blanques-cristianes" van colonitzar el món... i en general continuen explotant i robant tant com poden. Deïtats obscures, diables devoradors de cossos i d’ànimes: el mal...  tot hom sap què és... i sap també que es disfressa de mil maneres possibles... allò dels llops vestits d’ovelles o les tombes blanquejades.

També Jung parla del costat fosc, de l’ombra, aquesta part primitiva, animal, que condueix als pitjors excessos. Per poder-la superar, el primer pas és fer-se’n conscient. La foscor: inconsciència-ignorància-egoisme-violència, personal i la col·lectiva, són inexorablement interdependents, el pitjor mal que ha patit i pateix la humanitat i que l’està portant al límit de l’auto destrucció.

Wetiko genera més wetiko: supèrbia, avidesa, enveja, mandra...  violència i mort, física i psicològica.

Son virus que s’encomanen i és una evidència que la humanitat n’està greument i crònicament contaminada.

***

 

L’UNIVERS ÉS UN I DIVERS

Abans de l’explosió primigènia,

-el famós Big Bang-

tot estava estretament entrellaçat.

L’esclat va fer espai-temps entre els trossos,

que encara es segueixen distanciant

però tot continua entrellaçat

TOT ÉS I TU ETS UNA ESPURNA D'UNIVERS

Part de Quelcom Inconcebible.

***

NAVEGANT AMB LA GALÀXIA,

el planeta Terra és una meravella.

Quin equilibri! Quanta bellesa! Un paradís!

Que massa sovint esdevé infern, quan l'egoisme impera.

Inconsciència-ignorància

egoisme-avarícia-violència-por,

són tòxics per a cadascú i per a tots.

Destrueixen meravelles.

Ens amarguen l’existència.

Embruten l'aigua, terra i aire, cossos i esperits.

Arrasaran la humanitat si badem.

Diuen que en temps pretèrits va haver-hi un diluvi universal.

i que la propera destrucció serà pel foc 

GRANS PERILLS ENS AMENACEN

la sexta extinció està en marxa el desastre ecològic és immens

Si ho volem evitar és imperatiu canviar de paradigma.

Això comença en cadascú.

***

De què serveix tenir cura d’un mateix,

Si hom no s’aplica a cuidar el món?

El món és tu mateix i tu ets el món.

l'egoisme mata

l'altruisme vivifica

***

Convé tenir-ho present:

LA COBDÍCIA DE TENIR I PODER

origina grans barbaritats... la Història en va plena.

***

EL DÉU QUE ESTÀ PER SOBRE DE TOTS ELS DÉUS

tothom l'adora

Volent explicacions, impressionats pel misteri que és la vida,

i espantats davant la mort,

cada època inventa les seves religions.

Però hi ha un déu molt terrenal, que des d’antic se’ns imposa:

el poderós Déu-Diner.

De la seva tirania, qui se n’escapa?

Ens convé destronar el dèspota.

I posar-lo de servent.

***

Es diu que el déu-diner ho compra tot.

També el paradís a la Terra.

Tot s’hi val per haver-ne més:

mentida, corrupció, explotació, guerra...

Però el més valuós no es pot comprar.

L’opulència no dóna felicitat.

Rics i famosos també es suïciden.

***

ENTRE HUMANS I AMB LA NATURA,

la voracitat és molt perillosa.

La cobdícia trenca el sac.

Qui no belluga pel déu-diner?

-aquest poderós déu de paper-

Algú no l’adora i desitja tenir-ne a sacs?

Acumular xifres i zeros al compte corrent?

Aixó sí, amb el mínim esforç possible.

Tanmateix, quantes hores, vida i treball li dediques?

Quantes renúncies, sacrificis, patiment?

o quan capital invertit en no saps què ni t'importa?

Tothom cegament cercant el benefici.

Lucrant-se a qualsevol preu.

Adorant l'or.

Wetiko és egofrènia: egoisme superlatiu.

pitjor que el càncer i totes les malalties juntes.

parasita, vampiritza, contamina, infecta l'existència en tots els camps.

El culte al diner n'és el màxim exponent.

***

Si volem un món millor,

EL DINER HA DE SERVIR A LA HUMANITAT

NO LA HUMANITAT AL DINER

Posar-lo al seu lloc dignifica, relaxa, allibera.

Reduir necessitats supèrflues ho facilita.

***

QUINES SON LES NECESSITATS REALS?

Necessitem de veritat tot això que ens venen?

Els mil luxes i comoditats ens fan feliços?

Consumim, o som consumits pel consumisme?

Usar i llençar contamina el món sencer.

Més i millor, no és una cursa sense final?

No ens incomoda la injustícia i la misèria?

La destrucció del medi ambient?

La persistència de l’esclavatge?

El monstruós cost de la guerra?

El cinisme dels poderosos?

No hi col·laborem!

***

EL MÓN ÉS ESCLAU DEL DÉU DINER

Quan voler tenir-ne esdevé obsessiu,

si l’avarícia impera o la necessitat obliga,

la competència ferotge esdevé normal.

Aquesta tan lloada competitivitat:

els uns contra els altres per a guanyar.

A l’extrem, competir porta a la guerra.

explotació, capitalisme, patiment...

El luxe dels uns és la misèria dels altres.

Empatitzant-cooperant-compartint,

viure seria més plàcid, elevat i divertit.

Sorgiria fraternitat, concòrdia, pau.

Ja prou terror. Tots guanyadors!

CANVIAR DE XIP COMENÇA EN CADASCÚ

Cultivant l’economia del bé comú.

Si d’aquestes coses et fas conscient,

de falsedats et vas alliberant

i noves llums arriben

***

PER POSAR LLUM A LA VIDA

per transcendir el que intoxica,

necessitem:

Obrir els ulls: aprendre a mirar.

Obrir l’oïda: aprendre a escoltar.

Obrir les mans: aprendre a donar.

Obrir el cor: aprendre a estimar.

NECESSITEM EMPATIA I COMPASIÓ

consciència-paciència-amor-coratge i bonumor

NECESSITEM EXPANDIR LA MENT

enlairar l’esperit

***

UN SOL FANAL ESVAEIX LA FOSCOR

Si ajuntem les nostres llums il·luminarem el món.